El gos vigila la casa

com un bon guardià

crida quan veu algú

que vol robar.

El gat tant tranquil està

i no parava de descansar

Els ulls tan grossos com taronges

i els bigotis estirats.

Hi ha molts conills  

que són molt polits

i sempre que poden

es llepen els dits.

El porc és molsut

i força rondinaire

el tenen molt brut 

perquè no fa bona flaire 

A l’amor el van transformar,

o més ben dit, el van segrestar.

Se’l va emportar el capitalisme i

va envoltar-lo de farsa.

Aquest es va canviar per consumisme

i va començar a mesurar-se en quirats.

No em regalis 

paraules boniques sense sentit,

no em regalis

flors per Sant Valentí.

No em regalis les oïdes

amb una cançó vella,

de versos arrogants amb notes podrides,

que parlen d’un amor romàntic.

Vull riure amb tu, parlar sobre novel·les,

que m’expliquis els teus somnis,

converteix-te en el meu company de vida.

Atura els rellotges

i desconnecta els telèfons, 

vine a seure amb mi,

a la vora del riu,

que agafats de la mà, mirant el curs,

aprenguem que la vida passa.

Que l’amor és conquesta amb llibertat.

Ni passions que aixequin la veu,

ni crits que apaguin passions;

si m’estimes

em tractes amb dignitat

i si em vols, em respectes.

Perquè es tracta d’agafar-se de la mà,

no de penjar-se del braç.

Així que et diré,

que la lluna no em sembla tan bonica,

ni la indicada per parlar-te d’amor,

i que no soporto els prínceps

atrets per les roses i els penjolls;

jo vull una connexió de debò,

on les nostres ànimes es fonguin,

quina és la teva? quina és la meva?

ni jo encerto, ni tu encertes.